Concepció Callao, la meva cèlebre avantpassada

 

Concepció Callao Franqués

 

 

 

Concepció Callao i Franqués, contralt, va néixer el 23 de setembre a Barcelona.

Començà a estudiar música als 4 anys amb el seu pare, que li va donar els primers coneixements de cant i llenguatge musical.

 

Més tard, es matriculà al Conservatori de Barcelona.

 

 

 

 

Després d'una curta estada a València, on va actuar en diferents teatres, va tornar a Barcelona, on debutà al Teatre del Liceu de Barcelona, la temporada 1912-1913 amb l'òpera Gal.la Placídia de Jaume Pahissa, en el paper de Lledia. El 1913 va debutar amb Tannhäuser al Teatre Bosque i des de llavors es va convertir en una figura destacada en el repertori wagnerià.

 

 

 

El seu excel.lent domini de la tècnica i la seva expressivitat li van permetre ser una intèrpret habitual en el panorama musical barceloní de la primera meitat del segle XX, obtenint grans èxits, tant en l'àmbit de l'òpera, com en la música de càmera o l'oratori, tal i com es veu en la munió d'elogioses crítiques i ressenyes dels diaris i revistes musicals de l'època. 

 

També actuà en teatres d'arreu del país i de l'estranger, com el Teatre San Carlos de Lisboa i el Teatro Colon de Buenos Aires.

 

Va prendre part en la representació de Lohengrin l'any 1924, al Teatre Tívoli, que va ser la única òpera de Wagner que es cantà sencera a Barcelona.

 

 

 

 

 

 

Durant més de trenta anys fou cantant solista de l'Orfeó Català, i cantà en la primera representació a Barcelona de la Passió Segons Sant Mateu de Bach l'any 1921, al Palau de la Música.

 

Compartí escenari amb cantants i músics com: Emili Vendrell, Conxita Badia, Hipólito Lázaro, Pere Vallribera, Ònia Farga, Narcisa Freixas, Blanca Selva, Pau Casals, Josep Sabater, Otto Klemperer, entre d'altres. 

Fou cantant solista de l'orquetra de Pau Casals, éssent present en l'històric últim assaig de la Novena Simfonia de Beethoven el 18 de juliol de 1936, en què Pau Casals, després de ser avisat de l'esclat de la guerra, decidí, amb l'acord de tots ells músics, assajar fins al final, ja que no se sabia quan tots ells tornarien a tocar junts.

 

 

 

 

Cantà en l’estrena d’obres com : Gal.la Placídia, La Morisca i La Princesa Margarida de Jaume Pahissa, El Giravolt de Maig d’Eduard Toldrà, La Creació i Canigó del Pare Massana, Joan de Serrallonga i Tassarda d’Enric Morera, Les vídues vulgars de Robert Gerhard.

 

Cantà en la primera representació al Liceu de la Vida Breve de Falla, l'any 1932.

 

Li foren dedicades diverses obres per a cant i piano, com "Els obercocs i les petites collidores" d'Eduard Toldrà, "Invocació" de Jaume Pahissa o "El Pomer florit" de Genoveva Puig, entre d'altres.

 

 

 

 

 

 

Fou mestra de cant a l’Acadèmia de Música de Barcelona, fundada el 1930, sota la direcció de Vicenç M. De Gibert junt amb Blanca Selva, J. Massià, J. Gibert Camins o J. Parras del Moral. Més tard, l’any 1945, passà a ser professora del Conservatori de Barcelona, fins dos anys abans de la seva mort l’any 1959.

 

Alguns dels nombrosos deixebles que va tenir, van arribar a ser cantants cèlebres, com Anna Ricci, Enriqueta Tarrés o Montserrat Pueyo.

 

 

 

Va morir el 25 de desembre de 1959 a Barcelona.

 

Se'n desconeixen amb exactitut les gravacions que va realitzar,

algunes de les que he aconseguit localitzar són:

 

Flors de Maig ( Clavé )

El Pas del Signe ( Pujol )

Don Joan de Serrallonga ( Morera )

Los Calabreses ( Luna )

La Canción del Olvido ( Serrano )

Missa Solemnis amb l'Orfeó Català ( Beethoven )

La Gioconda ( Ponchielli ) ( Si aneu a l'enllaç, podeu escoltar la gravació

que va fer amb discos Odeon el 1910 )

La Llama ( Usandizaga )

Aida ( Verdi )

 

Si voleu saber-ne més, així com si disposeu de qualsevol tipus d'informació o material, us estaria molt agraïda si contacteu amb mi.